La funció del Pèrit Geògraf en la determinació de les finques registrals:
Desenvolupa diferents tasques entre elles l’estudi i investigació de les finques en l’espai i el temps. Perquè les finques registrals deixen petjades:
– Físiques, en els seus límits en forma de fites, murs, feixes,… Testimonis, la memòria d’aquells que treballaven la terra, boscos,…
– Documents, constància en diferents documents ja siguin registrals, cadastrals, administratius, cartogràfics, toponímia, fotografies aèries,…
Per tot això la tasca de pèrit geògraf és necessaria perquè compagina tant la tecnologia adient per mesurar l’espai com la de investigar tot tipus de documentació antiga (registral, cartogràfica, administraviva,…)
Si ja és dificil defensar la nostra professió perquè sempre ens hem d’explicar que fem i des de quina vesant ho fem. En el món judicial també tenim la tasca pedagògica de explicar en quina vessant tenim competència. És clar, que és fonamental l’aprenantatge posterior a la llicenciatura de geogràfia la que t’atorgà el grau d’experiència per exercir de pèrit geògraf.
En el meu cas els anys treballats en una Engenyeria Forestal i consultoria medioambiental com a tècnic sobretot en els processos cartogràfics vaig desenvolupar diferents serveis com a pèrit geògraf judicial en varies ocasions.
Els problemes que s’enfrontaven els clients amb finques rústiques eren variats:
– Errors de límits de la finca en els cadastre (no concordaven els limits reals de la finca amb els del cadastre)
– Límits mal representats en el cadastre oblidant les fites que antigament havien fet de partió entre les diferents finques.
– Titulars errònis, parcel·les mal ubicades, segregacions amb descripcions equivocades,…
– Problemes en el registre de la propietat per males descripcions de la finca registral.
– Camins oblidats que són públics i d’altres que tenen servituds de pas.
– Investigar des de la contadoria d’hipotèques, precedent del registre de la propietat, amillarment, fins els inicis de cadastre per tal de trobar en quin punt les dades finques van patir alguna modificació.
– Els límits entre municipis que els marcaven les finques registrals i se’n cuidaven el propis propietaris d’antany i nol pas l’ajuntament.
– Fins i tot demanar al cadastre que rectifiques la frontera entre França i Espanya per errors importants.
– Expropiacions de l’AVE en l’Alt empordà en la que cobrava gent que no li tocava degut a que el cadastre no constava bé el titular.
– Invasions de veïns en finques que han estat oblidades durant molts i molts anys i que algú s’ha volgut quedar. (moltes d’elles provenen de l’època de la postguerra)
En tot això la tasca de pèrit geograf queda avalada pel Col·legi de Geògrafs i a més otorga la professionalitat necessària per realitzar els dictàmens judicials propis.
